L’obra de Pizarnik, anacrònica en l’estil, acompassada a la seva malaguanyada vida, manté una coherència narrativa entorn a un imaginari que al llarg del temps ha travessat no només l’art i la literatura, sinó també la psicoanàlisi, la història de la medicina i la filosofia mèdica: el malestar melancòlic en tant que construcció simbòlica al voltant d’una pèrdua amb la qual s’estableix una relació de desig. En aquesta sessió llegirem, comentarem i interpretarem la concepció del desig i la seva traducció en la poesia d’Alejandra Pizarnik, fonamentalment en les obres del final de la seva vida, tot vinculant-la amb l’obra pictòrica surrealista de Remedios Varo (fonalmentalment ‘Els amants’, de 1963) i el film “Nostàlgia”, d’Andrei Tarkovski.

Bibliografia obligatòria:
“Poesía Completa”, Alejandra Pizarnik, Lumen (concretament: ‘Extracción de la piedra de la locura’ i ‘El infierno musical’, tot i que també apareixeran mencions d’altres obres durant la sessió). “Nostàlgia”, d’Andrei Tarkovski.

Bibliografia secundària (opcional):
“Sol negro y melancolía”, de Julia Kristeva (Wunderkammer),“El testigo lúcido”, de María Negroni” (Entropía), “Estancias: La palabra y el fantasma en la cultura occidental”, de Giorgio Agamben (Pre-Textos), “El hombre de genio y la melancolía. Problema XXX”, atribuït a Aristòtil (Acantilado).

La leyenda de Tristán e Isolda introdujo en el imaginario occidental la idea del deseo amoroso como una fatalidad, como un frenesí antisocial que borra la realidad. Una búsqueda del deleite sin fin que solo puede ser purificada y llevarse a término con la muerte, con el “dejar de ser”. 

Así, a través del diálogo entre los textos medievales franceses y del Tristán de Wagner, buscaremos aproximarnos a los conceptos clave para la interpretación de la leyenda y de paso, comprender la revolución estética que el Tristán wagneriano ha implicado en la modernidad.

Bibliografía obligatoria
VV.AA.: Tristán e Iseo, Siruela, Madrid, 2001.