PRIMAVERA
EN VIU

Volem trobar-nos! 

Primavera En Viu és una celebració fugaç i florida (com la primavera) en la qual l’acció artística, el so, la poesia, la música i l’humor, conflueixen per a transformar un cobert de Moià en un espai d’encontre i gaudi, un espai regat amb artistes de proximitat perquè tots i totes n’assaborim els fruits en directe, en viu.

PROGRAMACIÓ

11.30 h El so del fum de Marina Berdalet i Joaquim Abós
-actuació de música improvisada i dibuix amb foc i fum-

12.15 h Els sorolls de l’ofici de Guim Valls i Bartomeu Crespí
-recital poeticomusical-

13. 00 h Aperitiu premium kilòmetre zero amb El Saleru

13:30 h La meva futura jo i la Patri Arcadas amb Núria Clotet
-actuació performativa i musical des de l’humor i la subversió-

11.30 h El so del fum amb Marina Berdalet i Joaquim Abós

Notes improvisades emeses pel clarinet d’en Joaquim dialoguen amb els dibuixos gestuals de la Marina, fets amb foc i fum. Curiosament, malgrat que el fum és eteri i molt difícil de controlar, es fixa i deixa empremta en el paper.

El foc és un símbol universal: és l’origen de la humanitat, actua com a metàfora de regeneració, escalfa, dona vida…I a voltes també destrueix. La matèria plàstica ens parla de la naturalesa de la pintura o el dibuix i té la capacitat -com l’Art- de connectar-nos també amb aspectes de la mateixa naturalesa humana: amb la fragilitat, la força, l’atzar o la incertesa. 

El dibuix de foc i fum reflecteix una de les poques veritats de la nostra existència: la no permanència.

La base de l’actuació és la improvisació: escoltar, imitar i respondre. Joaquim Abós i Marina Berdalet han investigat de forma lúdica i experimental la simbiosi de les arts plàstiques i la música, actuant plegats al Monestir de Santa Maria de l’Estany, Palau Falguera de Sant Feliu del Llobregat, l’Albergueria de Vic o a l’Institut d’Estudis Catalans, a Barcelona. En aquesta investigació hi han trobat un terreny per explorar que cada vegada se’ls fa més conegut i al mateix temps, més misteriós. En finalitzar la intervenció, s’oferirà un taller on els assistents que ho desitgin podran també dibuixar amb foc i fum.

Joaquim Abós Berdalet. Nascut a Barcelona, va començar amb la música des de petit. Després de passar uns anys al Conservatori de Badalona, va estudiar el Superior de Música de Pedagogia a l’Esmuc on ha buscat maneres d’escenificar la música amb la poesia, la dansa, el teatre i les arts plàstiques. “Toco alguns instruments”, diu en Joaquim, “però el clarinet és el que considero meu”.

Des de l’inici de la carrera professional com a músic aquesta ha estat vinculada a la docència i la improvisació. Ha impartit classes de música a molts nivells i edats diverses i actualment treballa a dues escoles de música de Barcelona com a professor de clarinet, piano i teoria musical.

 Marina Berdalet Andrés és una pintora nascuda a Barcelona. El seu treball neix de la reflexió, l’anàlisi i la investigació de recerques conceptuals i plàstiques. Berdalet és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona, amb un postgrau de pintura per la Universitat de Varsòvia i Màster Universitari en Artteràpia per la Universitat de Vic – AEC. Ha realitzat nombroses exposicions individuals i col·lectives, obtingut beques -que li han permès continuar investigant- i premis de dibuix i pintura, entre altres el Premi Internacional de Dibuix Ynglada Guillot (1999), 2n Premi del Certamen Nacional de Dibujo Gregorio Prieto (2002), 1r Premi de Dibuix Joan Vilanova (2006), Premi de Pintura Ciutat de Manresa (2009) i el Premi Tendències d’Arts Plàstiques Regió7-TVcManresa (2012). Ha estat seleccionada en nombrosos concursos de pintura de nivellcestatal.

L’interès per l’educació artística de qualitat l’ha portat a compaginar la seva investigaciócartística personal amb l’artteràpia i la docència. Des del 2001 viu a l’Estany.

12.15 H Els sorolls de l’ofici amb Guim Valls i Bartomeu Crespí

Els sorolls de l’ofici és un recital poeticomusical que mescla poemes propis i d’altres autors amb estils musicals electrònics que van des del downtempo al techno. Formen part d’aquest show el Bartomeu Crespí, poeta i dj, i en Guim Valls, poeta. Dos nois que trencaven amb voluptuosos garfis les barres de gel i que ara recorden, un per un, tots els sorolls del seu ofici.

Bartomeu Crespí (Pòrtol, 1994) és graduat en Filosofia i en Llengua i Literatura Catalanes. Actualment exerceix de professor de secundària. Va començar a recitar molt jove en una activitat anomenada «Poeta del Mes» a l’Institut Berenguer d’Anoia (Inca). Allà coneix alguns poetes i comença a escriure els seus primers versos. Influït per poetes com Andreu Vidal, Paul Celan o José Ángel Valente, i per la música de Miquel Serra, creu en la paraula poètica com a eina de superació del llenguatge, una eina que ens permet pegar grapada dins l’inefable i dir allò que no veiem, però batega en els racons més insospitats del que anomenem realitat.

 

Guim Valls (Barcelona, 1992). Poeta. Ha publicat els llibres Quincalla del segle (Roure, 2015), La mà dins la roda (Viena, 2017) i Pitó (Poncianes, 2020). És membre del grup d’acció i d’improvisació poètica Nicomedes Mendes. Participa en recitals de tota mena.

13. 00 h Aperitiu premium kilòmetre zero amb El Saleru

* BRIE TRUFAT AMB TORRADETES

* PATE DALBERGINIA AMB NACHOS PICANTS 

* TARTAR DE SALMÓ AMB ALVOCAT I MANGO 

* ESPATLLA PERNIL CEBO TALLAT A MÀ 

* OLIVES VERDES AMB ENCORTIT CASOLÀ 

* MUSCLOS AMB PICADETA 

* POP AMB MAYONESA WASABI 

* XIPS 

13:30 h La meva futura jo i la Patri Arcadas amb Núria Clotet

Núria Clotet porta més de quinze anys com a artesana, és mare soltera des de fa 4 anys amb dos fills a càrrec. La seva és una vida plena d’emocions i aprenentatges. Però sempre ha tingut un somni que per creences limitants havia negat: pujar als escenaris amb les seves cançons.

Fa catorze anys va crear el seu alter ego «La Rateta». Un personatge inspirat en el conte de «La Rateta que escombrava l’escaleta». La Rateta (el seu alter ego), canvia el conte i n’inventa de nous per apoderar-se i deixar les relacions que imposa el patriarcat per a trobar-se amb ella mateixa. Durant aquests anys, però, no es va veure amb cor de sostenir-se amb un projecte escènic i gràcies a la pandèmia va néixer en una nova manera de pensar i una nova idea per a crear: Què passaria si fos l’últim dia?

Doncs voldria, diu la Núria Clotet, «fer el que em doni la gana». En aquest cas, expressar-se entre cançons i reflexions per compartir una proposta vitalista, divertida i plena de moments autobiogràfics que emfatitza amb situacions costumistes.