Visionat (15′) i col·loqui amb Juana Dolores

Miss Universo

Divendres 25 de març a les 19h

* MISS UNIVERSO * és un curtmetratge -escrit i dirigit per Juana Dolores- que oscil·la entre el videoart i el videoassaig i que reflexiona sobre el concepte d’erotisme a Georges Bataille des d’una perspectiva feminista, universal i atemporal, mitjançant imatges d’arxiu i una entrevista a una miss que declara que prefereix el sexe amb amor al sexe sense amor.

«Una de les 15 vinyetes cinematogràfiques de la pel·lícula ‘Masculin, Féminin’ (1966) de Jean-Luc Godard correspon a l’entrevista que el protagonista, Paul, fill del marxisme, fa a Elsa, Mademoiselle 19 anys, una noia que no té una imatge de si mateixa basada en la figura de l’intel·lectual i/o el revolucionari, que simplement és feliç amb tots els avantatges que li ha proporcionat ser escollida “la més maca”: fama, viatges, luxes. El socialisme, la guerra del Vietnam, el vot femení i la píndola anticonceptiva són algunes de les qüestions polítiques sobre les quals Miss 19 opina tímida i desconcertada; d’altra banda, no dubta a expressar el seu entusiasme pels Estats Units, un país on, considera, les dones tenen un paper més important que a França. A partir de l’imaginari entorn dels concursos de bellesa, la dicotomia entre la masculinitat i la feminitat, i la poètica d’aquesta breu peça cinematogràfica com a referent principal, que la directora va protagonitzar en un taller d’Interpretació mentre cursava els meus estudis a l’Institut del Teatre, interpreta una Miss Univers mentre és entrevistada en un terrat de Barcelona des d’on es pot veure el Centre Penitenciari d’Homes de Barcelona conegut popularment com a presó La Model».

– No, no es que no conciba el sexo sin amor… Simplemente, soy demasiado consciente de mi discontinuidad como para no preferir el sexo con amor al sexo sin amor. Eso no significa que no disfrute del erotismo de los cuerpos, pero siempre lo encuentro algo siniestro, algo egoísta y cínico. El erotismo de los corazones, en cambio, me parece más libre. ¿Sabes? La muerte me aterroriza, me da pánico. Pienso en ella constantemente. Y sólo cuando hago el amor, sólo en el erotismo de los corazones, consigo olvidarme y liberarme de ella. Además, en ese instante soy plenamente consciente de esa liberación. Y me digo: “Ahora mismo, no me asusta la muerte”. Y no, no me refiero a sentirme “immortal” o alguna tontería así, sino a una especie de sentimiento limpio y tranquilo, continuo. Es lo primero que me pasa cuando me enamoro, creer eso, sentir eso, aceptar la muerte. Aunque, entonces, el miedo a morir es substituido por la pasión, que tiene un sentido aún más violento que la propia muerte.