Presentació

Gabriel Alomar i el futurisme

Dissabte 30 d’abril · 11 h

El futurisme és considerat el primer moviment artístic que s’organitza i es reconeix com a tal, presentant-se exaltadament amb el conegut Manifest del Futurisme, publicat l’any 1909 al diari francès Le Figaro i firmat per l’escriptor italià Filippo Tommaso Marinetti, el seu fundador i principal impulsor. Fins aquí el relat oficial d’una avantguarda que s’obsessionà per captar el moviment frenètic de la nova metròpoli i es fascinà per la bellesa de la màquina, però el que pocs saben és que la gènesi del futurisme està lligada al nom d’un altre autor, el mallorquí Gabriel Alomar, que l’any 1904, pronunciava la conferència «El futurisme», recollida a la recent antologia Gabriel Alomar. Republicanisme, Catalanisme i Socialisme (Tigre de Paper, 2021). És més, s’ha pogut demostrar que Marinetti hauria llegit una reproducció de la conferència alomariana a la revista francesa Mercure de France, fet que destacaria, no sense certa ironia, el propi Alomar: «deixeu que apunti en aquest dietari la nova efemèride: vet aquí el cas extrem de futurisme: advançar-se cinc anys a la fundació del futurisme a París».

Partint de Gabriel Alomar. Republicanisme, Catalanisme i Socialisme, Roc Solà i Rita Rakosnik traçaran un recorregut constel·lacional per la història i les activacions contemporànies dels futurismes en plural, explorant la seva relació amb tradició, la modernitat i la revolució. Però, sobretot, posant l’èmfasi en el potencial emancipador d’un futurisme popular en un moment on se’ns imposa el totalitarisme del no future.

BIOGRAFIES

Rita Rakosnik (Barcelona, 1993) és historiadora de l’art i es dedica a la crítica i el comissariat de manera independent. Escriu i parla sobre art, literatura, pensament i cultura pop a mitjans com Núvol, La Llança i Ràdio 4. Entenent la pràctica curatorial com una activitat constel·lacional indissociable de la crítica, ha comissariat El nom és pols d’estrella (projecte guanyador de Mirada Pilot 2021) i Com no ser vista: Notes sobre fotografia en femení (Espai Fotogràfic Can Basté, 2020). També ha format part, com a artista, de La transformació sensible (Fabra i Coats, 2021) i Locus Amoenus: espais digitals habitables i contra-normatius (MAC Mataró, 2020). És membre del col·lectiu cibernètic Hybris Viral i autora d’«Amb A d’Amant», inclòs a Avui és demà: 10 relats per repensar el futur (Editorial Pagès, 2020).

Amb la passió com a divisa i l’elegància com a marca d’aigua, li agrada dir que tot el que fa és una excusa per assajar des dels afectes i els efectes de l’escriptura.

Roc Solà (Sant Feliu de Codines, 1994) és doctorand en Història Contemporània a la UAB i està, a dia d’avui, treballant en la vida i obra de Gabriel Alomar. Ha estat impulsor del col·lectiu Debats pel Demà, cofundador de la revista La Trivial i col·labora freqüentment amb l’Institut Sobiranies, on escriu sobre història del pensament polític i memòria històrica. Ha organitzat cursos i grups de lectura com «Allò nacional-popular a Catalunya», «Les arrels polítiques de les esquerres catalanes» i «Topologies de l’Estat». És coordinador de la col·lecció Fil Roig de l’editorial Tigre de Paper i co-editor del seu primer volum, Gabriel Alomar. Republicanisme, Catalanisme i Socialisme (2021).